Juan Tomás


Juan Tomás Ávila Laurel (1966) és l’escriptor més traduït de Guinea Equatorial. És d’Annobón, una petita illa de l’Oceà Atlàntic, encara que ha passat bona part de la seva vida a la capital del país, Malabo. Escriu en castellà i ha publicat una dotzena de títols, conreant diferents gèneres literaris.

És conegut per la novel·la Arde el monte de noche (Calambur, 2009), finalista als Independent Foreign Fiction Prize 2015 de Gran Bretanya. És també l’autor de La carga (1999), Avión de ricos, ladrón de cerdos (2008) i Panga Rilene (2016). La seva última novel·la, El juramento del monte Gurugú (2017), només s’ha publicat en anglès i francès.

Ha treballat com a infermer, editor i venedor ambulant de caramels. Actualment viu com a refugiat a Catalunya, després de la vaga de fam que va protagonitzar el 2011 en contra de la dictadura de Teodoro Obiang. És guanyador de nombrosos premis literaris i la seva obra és estudiada en universitats de tot el món.

Publica de manera regular en el seu blog Malabo, de la revista digital Frontera D.

La seva obra


L’obra de Juan Tomás Ávila Laurel és extensa, alguns dels seus llibres estan esgotats i d’altres segueixen inèdits. Aquesta és la selecció d’una dotzena d’obres.

LA CARGA. Palmar, 1999. El passat colonial contrasta amb el present del país, en una novel·la carregada d’ironia. Situada a Mbini durant l’època e la colonització espanyola i, a la vegada, a la Guinea colonial de finals del segle XX.

EL DESMAYO DE JUDAS. Centro Cultural Hispano-guineano de Malabo, 2001. Un llibre escrit entre València i Madrid que comença amb el naixement de Judas Garamond: “sopla el viento sobre la ciudad del levante español. Muy malos vientos para algunos”. El protagonista és Juan Vives, un jove a la recerca de la felicitat. Sectes, somnis i identitat.

CÓMO CONVERTIR ESTE PAÍS EN UN PARAÍSO. Pángola, 2005. Un diccionari d’unes setanta paraules editat de manera humil però de contingut profund. Aborda temes centrals del país com el problema de l’aigua, els dèficits del seu govern o perquè als presidents se’ls anomena “papás”. Un text directe, precís i contundent que dispara en totes direccions.

VISCERAS. Novatores, 2006. “¿Es justo que tal o cual presidente deje el poder a su hijo?” es preguntava Juan Tomás Ávila Laurel quan l’ascensió política de Teodorín no semblava evident. I la qüestió segueix vigent. El llibre és un retrat de Guinea Equatorial, que creu que encara funciona com un règim feudal. Defensa un desenvolupament que passi pel benestar dels ciutadans.

CUENTOS CRUDOS. AECI, 2007. Un Nadal sense Nadal, els banys comunitaris, una cimera política, la llum i la corrupció són els protagonistes d’aquests cinc contes curts i juganers. Un llibre de només 50 pàgines escrit a Malabo dos anys abans de la seva publicació.

AVIÓN DE RICOS, LADRÓN DE CERDOS. El Cobre, 2008. El llibre més divertit, situat en una casa de cites de Bata on hi ha fascinació pel Barça, un doctor enamorat de jovenets i, de sobte, la tristesa per la mort al mar. Una novel·la picaresca on el somriure es congela davant la injustícia i les presons guineanes.

ARDE EL MONTE DE NOCHE. Calambur, 2009. Per a molts, la seva obra mestra. Un viatge a la petita illa de l’Oceà Atlàntic on va créixer dels 7 als 13 anys. Ávila Laurel diu que al llibre hi ha només dos fets reals: l’epidèmia de còlera i la trista mort que hi explica, però les seves pàgines estan amarades de vida. Una novel·la costumista d’un adult que es recorda de nen. Comença amb una cançó i està impregnada per l’aïllament, l’oralitat, la imprevisibilitat de l’autor i calamars gegants.

DICCIONARIO BÁSICO. CEIBA, 2011. Una altra clarivident dissecció de Guinea Equatorial. Aquí són analitzats els cors d’animació, els aniversaris del dictador, els còmplices, l’arròs i la idiotesa. Sense sentimentalismes, amb veritats sense matisos.

LETRAS TRANSVERSALES. Verbum, 2012. Una excel·lent recopilació dels seus textos menys coneguts a càrrec d’Elisa Rizo. Inclou assaig (El derecho de pernada), poesia, narrativa (Áwala cu sangui) i teatre (Pretérito imperfecto, Los hombres domésticos i El fracaso de las sombras). Un homenatge a un autor que vol “despertar la consciència cívica del país” i que Rizo compara amb Frantz Fanon.

EL DICTADOR DE CORISCO. Pángola, 2014. A la petita illa guineana de Corisco hi viu un centenar de persones flanquejades per “cuatro extremos humedecidos por el mar”. Allà hi arriba per sorpresa l’Anika, una viatger holandesa que sacseja el seu dia a dia. Una novel·la que ens apropa a vàries generacions i al seu record del “fuego que echó sobre el pueblo”.

PANGA RILENE. Calambur, 2016. La novel·la més extravagant. Un retrat futurista distòpic, situat en un món arrasat per un desastre ecològic. Una dona vestida d’home és protagonista de les seves pàgines.

EL JURAMENTO DEL GURUGÚ. 2017. Aquesta muntanya situada a 10 quilòmetres de Melilla s’ha convertit en un enclavament de migrants africans. Una novel·la narrada en primera persona que, de moment, només està publicada en anglès (The Gurugu Pledge) i francès (Sur le mont Gourougou).

Literatura equatoguineana


El catedràtic de la Universitat de Salamanca i escriptor Justo Bolekia Boleká, divideix la literatura equatoguineana en tres etapes. La primera és la precolonial (fins el 1778), marcada per la oralitat. Le segueix la colonial (1778-1968) i, finalment, la postcolonial (a partir de 1968).

Aquest país africà va ser un dels últims a independitzar-se, d’aquí que se el naixement de la seva literatura sigui tan tardà. La primera obra és Cuando los combes luchaban (1953) de Leoncio Evita. La segona, Una lanza por el Boabí de Daniel Jones Mathama (1962).

Destaquen les obres aparegudes als anys 80, com El reencuentro, el retorno del exiliado (1985), de Juan Balboa Boneke –pare de la cantant Concha Buika–, Ekomo (1985) de la primera dona novel·lista María Nsué, Las tinieblas de tu memoria negra (1987) de Donato Ndongo i Voces de espuma (1987) de Ciriaco Bokesa.

Recullen les seves principals obres la Antología de la literatura guineana (1984) de Donato Ndongo, La palabra y la memoria: Guinea Ecuatorial 25 años después (2010) de Landry-Wilfrid Miampika, Nueva antología de Guinea Ecuatorial (2012) de Gloria Nistal i M’bare N’gom, i Voces femeninas de Guinea Ecuatorial (2015) de Remei Sipi