Una pel·lícula de MARC SERENA
amb JUAN TOMÁS ÁVILA LAUREL

Guinea Equatorial es va independitzar d’Espanya fa 52 anys i ara s’ha convertit en un dels països més aïllats d’Àfrica, sotmès a una de les dictadures més longeves del món, la de Teodoro Obiang, un militar format a l’Acadèmia de Saragossa.

Hi entrem acompanyats de l’escriptor més traduït del país, Juan Tomás Ávila Laurel, que des del 2011 viu refugiat a Sant Cugat del Vallès.

A través dels seus llibres ens endinsem en un racó de l’Àfrica on s’hi troben algunes de les víctimes més invisibles del franquisme i que, encara ara, pateix les conseqüències de dos segles de dominació colonial.

Llargmetratge documental. 82 minuts. Castellà/Crioll annobonès. 2019.

Juan Tomás Ávila Laurel

Ávila Laurel (1966) va criar-se a Annobón, una petita illa guineana de l’Oceà Atlàntic, encara que ha passat bona part de la seva vida a la capital del país, Malabo. Escriu en castellà i ha publicat una vintena de títols, conreant diferents gèneres. La seva obra no ha estat mai editada en català.

És conegut per la novel·la Arde el monte de noche (Calambur, 2009), finalista als Independent Foreign Fiction Prize 2015 de Gran Bretanya. Actualment es troba descatalogada en la seva versió original i costa d’aconseguir, també a les biblioteques.

És també l’autor de La carga (1999), Avión de ricos, ladrón de cerdos (2008) i Panga Rilene (2016). La seva novel·la El juramento del monte Gurugú (2017) només s’ha publicat en anglès i francès. Les seves obres més recents son Cuando a Guinea se iba por mar (2019) i Red Burdel (2020).

Ha treballat com a infermer, editor i venedor ambulant de dolços. Actualment viu exiliat a Catalunya, després de la vaga de fam que va protagonitzar el 2011 en contra les complicitats espanyoles amb la dictadura de Teodoro Obiang. La seva obra és estudiada en universitats de tot el món, com a referent de la literatura postcolonial.

“Els seus llibres ressonaran als lectors durant un llarg temps” diu The Guardian. “Com Frantz Fanon, Ávila Laurel és un escriptor que remunta els camins de la història”, afegeix Elisa G. Rizo, de la Universitat d’Iowa.

L'equip

Marc Serena (1983) va debutar amb el llargmetratge documental Tchindas (2015), que va ser nominat als AMAA, els premis de l’Acadèmia del Cinema Africà. Recentment ha codirigit Peixos d’aigua dolça (en aigua salada). És autor de tres llibres, el més recent, Microcatalunya.


Amb música de: Concha Buika, Pau de Nut,
Negro Bey, Jamin i Charli Weezy

Edició:
Emanuele Tiziani

Direcció de fotografia:
Josep Gutiérrez

Animació i identitat gràfica (seleccionats als Premis ADG Laus 2020!):
Taller Estampa

So:
Verònica Font

Postproducció de color:
Artic

Producció executiva:
Marc Serena i Toni Espinosa

Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat i 437 micromecenes a través de Verkami.

Veure-la

23 octubre. 19h. Sagunt. Casal Jove Port, Mostra .doc.

6 novembre. 21h. Cassà de la Selva. Cineclub. En la sala Galà, amb el cineclub i el Festival Terra Gollut.

10 novembre. Oviedo. Teatre Filharmònica.

19 novembre. Barcelona. Ateneu del Clot.

17-20 novembre. Sant Vicenç dels Horts.

27 novembre. Mollet del Vallès.

4-9 desembre. Tarifa. Festival de Cine Africà.

12-13 desembre. Barcelona. Fira Literal.

Extres

Una producció de Fora de Quadre i Toned Media
Distribució internacional: The Open Reel
info@elescritordeunpais.com